Falstaff Magazine!! Barcelona with Gloria Hidalgo!!

Dann holt uns Gloria Hidalgo ab und begleitet uns drei Stunden lang durch die luxuriösesten, trendigsten und typisch katalanischen Geschäfte. Die Personal-Shopperin zeigt uns auch, was Barcelona so besonders macht: Schräg gegenüber des Hotels stehen etwa drei Perlen des katalanischen Jugendstils. Eine wurde von dem Star-Architekten Antoni Gaudí entworfen. Und im Nachbarhaus findet sich der Juwelier Bagués, der verspielte Preziosen fertigt. Sammler aus der ganzen Welt kommen hierher, um die filigranen Bijous zu kaufen. Auch Vinçon residiert in einem pompös ausgestatteten Haus und stellt auf mehreren Ebenen Kochutensilien, Leuchten und Möbel aus. Und bei Santa Eulalia, der ältesten Luxusboutique Barcelonas (1843 gegründet) finden sich die Nobelmodemarken.

Telas colgantes como elementos decorativos para una boda de lujo

La decoración del día de la boda es una cuestión cada vez más importante para los novios ya que ayuda a crear un ambiente acogedor acorde con el resto del estilo de su boda y sobre todo ayudar a personalizarla al máximo transmitiendo el gusto de los novios y siempre teniendo en cuenta el espacio donde se lleva a cabo la boda.

Es cierto que normalmente nos fijamos más en la decoración que tenemos a nuestra altura e incluso por debajo, pero cada vez más tenemos en cuenta las zonas altas como pueden ser los techos del espacio donde se va a celebrar el enlace.

Una de las últimas tendencias en decoración de bodas son las telas colgantes en los techos, las cuales dan un aire elegante, romántico y distinguido al ambiente. Muchas veces sirven para ambientar el espacio, otras veces para rellenarlo si los techos son muy altos, otras para adornar los techos si estos no son muy bonitos… pero lo cierto es que es una forma de decoración sencilla pero con un toque de sofisticación que puede cambiar totalmente el espacio tanto si se trata de donde se lleva a cabo la ceremonia, el banquete o incluso el baile. Es una forma de ambientación ideal.

Se pueden utilizar tanto telas bordadas como de seda o tul, y pueden estar tensadas pero son muy románticas las que hacen caída. También se pueden utilizar con colorespara dar un toque informal y divertido al enlace.

Telas colgantes The Luxury Trends

Y si también se proyectan luces leds sobre las mismas el resultado puede llegar a serespectacular, haciendo que a medida que transcurra la boda el espacio pueda ir cambiando de ambiente.

La indústria rellotgera aposta per la dona

Omega. Planet Ocean 600M

El mes pasado se celebró el Salón Internacional de Relojería de Ginebra, la antesala de los Óscar de la relojería, como es la feria de Basilea, (Suiza) Baselworld, el lugar donde las grandes firmas de relojes del mundo presentan sus creaciones e innovaciones. Es un buen momento para el sector de la relojería, a pesar del descenso en el número de exportaciones, según datos de la Federación de la Industria Relojera Suiza (FHS), en un 1,6%, en relación a 2014, en parte por la ralentización de China. De hecho, las marcas ya no pondrán este año el foco en este país. En España, hubo un incremento de importaciones de relojes suizos del 4,5%.

Este año, según apuntan expertos del sector, será el de las mujeres, y se crearán más piezas femeninas que masculinas. En cuanto a los colores no habrá predominio de ningún tono frente al azul del año pasado. En los relojes masculinos, el cronógrafo es el rey, además triunfan las complicaciones útiles, como el doble huso horario o el calendario. Lo más chic es el reloj vintage, las reediciones de pieza antiguas o históricas. Predomina el oro Sedna (rosa).

Així celebren les firmes de luxe l'Any Nou Xinès

REDACCIÓ

El 8 de gener es va iniciar l'Any Nou Xinès. Un esdeveniment que se celebra amb magnificència amb un festival que dura 15 dies. Cada any, un dels cinc elements de la tradició xinesa (fusta, foc, terra o metall) s'uneixen a un animal del seu calendari. Aquest 2016 és l'Any del Mico de Foc. Els nascuts en l'any del mico es diu que són persones enèrgiques, de ment àgil, segurs de si mateixos i amb una personalitat molt alegre.

Molts artesans es dediquen a crear des de rellotges, joies o bolígrafs de luxe que homenatgen l'animal de l'any xinès. Aquí et deixem una mostra de vuit (un dels números més afortunats de la cultura xinesa) peces

Les millors joies d'Europa surten del Poblenou

quan Marc Monzó (Barcelona, ​​1973) va decidir amb 18 anys aprendre un ofici -sense saber encara quin-, va visitar els diferents tallers de l'Escola Massana de Barcelona. Va ser en entrar al de joieria quan va comprendre que allò era el seu. Li van seduir les eines i la seva mida reduïda, però sobretot la possibilitat de treballar a escala molt petita. Llavors no sentia excessiu interès per l'ornament. Més tard sorgiria la consciència de la joieria i les seves funcions: adornar el cos humà, ritualitzar pensaments, comunicar-se amb els altres, celebrar esdeveniments, el seu simbolisme.

Però en aquell moment va prevaler reconnectar amb una infància fascinada per recol·lectar peces petites i col·leccionar-les. Com més petit, més valuós. Com més reduït, més gran. Aquest anar cap al minúscul ho relaciona amb la immensitat de l'univers. El mateix planeta terra com un punt en el cosmos, i un reflex de la immensitat.

Han passat dues dècades, les seves creacions es venen a galeries i botigues de tot el món, i li acaben de concedir el premi Françoise de la Bosch 2016 al millorjoier de Europa, el máximo reconocimiento a la obra y trayectoria de un artista en el campo de la joyería contemporánea europea. Es, además, la primera vez que se falla a favor de un español. Del galardón, a Monzó lo que más le satisface es que ­entre el palmarés de premiados se encuentran nombres como los suizos Otto Künzli y Bernhard Schobinger o el neozelandés Worwick Freeman. Referentes imprescindibles en la joyería más renovadora y libre. Su actitud fresca, crítica, siempre alerta, ha sido su gran fuente de inspiración.

También reciente es su designación como director artístico de Misui. La nueva marca de alta joyería impulsada por la familia Vendrell, propietaria de Unión Suiza, coincidiendo con su 175.º aniversario. Misui ambiciona repensar el concepto de lujo que empareja –además de a una manufactura de excelencia– a lo real y la autenticidad. Las tonalidades de las piedras preciosas empleadas son totalmente naturales. Tal como salen de la tierra. Los colores no se manipulan, como ya es habitual en el sector. “Se trata de mirar las piedras como si fueran frutos del bosque, son únicas. Como encontrar una trufa”, señala. Las tallas se inspiran en la propia mineralización de la piedra. Monzó accedió al cargo siempre y cuando pudiesen trabajar a favor del planeta y no en contra. El oro utilizado no ha sido obtenido con disoluciones de mercurio o cianuro que después contamina ríos. El coral respeta zonas protegidas. En Misui colaboran con los mejores del mundo, como Munsteiner, venerado por su virtuosismo en la talla de diamantes y otras gemas.

Marc Monzó ensalza la joyería de la Barcelona de los años 60 y 70 del siglo XX: Capdevila, Puig Doria, Sunyer. Cuando la joya expresaba la autoría. Rememora la cubertería de Jaume Mercader sólo para comer espárragos trigueros. Piezas de orfebrería pero también expresión de pasiones personales. La nueva marca persigue retomar esa tradición, la relación directa con el oficio, ser independientes y a la vez expresión de nuestro tiempo.

La mayor parte de su trabajo, no obstante, lo realiza en solitario y personalmente en su taller de Poblenou. Donde le absorbe la relación precisa con la materia y la abundante información que proporciona. La realidad química y física del metal incandescente, la fuerza de gravedad de la pieza. Tras la observación y la contemplación, sobreviene la acción. De este análisis surge el contenido de la joya, que a veces representa el propio proceso o reflexiona sobre la naturaleza de la joyería. Le atrae el objeto encontrado y cómo la vida se ritualiza con él. Sus joyas simplifican y a la vez apuntan a lo no convencional e inesperado. La formalización de un broche en un solo plano, incluido el cierre, trastoca lo tridimensional en bidimensional. La pieza perpendicular enciende curiosi­dades. Aunque siempre busca el balance entre la joya que expresa algo y a la vez está libre de dis­cursos.

Como joyero valora las grandes cualidades del oro, que aprendió a trabajar en el taller de Enric Majoral en la isla de Formentera. El mejor entre los metales, por su ductilidad, inmune a la oxidación. Pero también es capaz de recubrirlo con una capa de pintura de spray dorada. “Es liberador pintar el oro”, aduce tranquilo. Contempla todos los materiales al mismo nivel: oro, plata, plástico. Austeridad y libertad para él van de la mano y representan el máximo lujo posible. Marc Monzó disfruta con esa tradición cultural catalana reservada, pero de vanguardia, que practicaba el reduccionismo, con una voluntad de contención y síntesis. Es un gran admirador de la arquitectura de Sert y la pintura de Miró. O de la música de Mompou, “hombre de pocas palabras y músico de pocas notas”, recuerda.

El Born, un lloc bohemi, dinàmic i multicultural

Los comerciantes de la plaza del Born eran, ya en el siglo XVI, la envidia de toda España. En ella tenían lugar actividades de renombre a nivel europeo, como el carnaval o las ferias de vidrio y platería. Las calles estaban copadas por las tiendas más cosmopolitas de la Península. Confiterías, droguerías, joyerías…, su proximidad al mar hacía que fueran las primeras en recibir las mercancías más codiciadas y procedentes de todo el mundo.

Per aquell temps, el Born ja era un barri diferent, un barri dinàmic, avantguardista i multicultural. Avui, després d'un petit període de decadència, es reivindica més que mai com a eix neuràlgic i comercial de la ciutat, hereu de la seva tendència moderna però sempre fidel a la seva tradició artesana.

Situat entre la Via Laietana, l'Arc del Triomf i la Barceloneta, el Born té en la Basílica de Santa Maria del Mar el seu epicentre. Aquesta església, construïda a la fi del segle XIV, és tot un exponent del gòtic català. Entorn d'ella es reparteixen multitud de terrasses, bars i restaurants que fan del temple un punt de trobada obligat a tot Barcelona.

Aquest lloc és ideal per començar qualsevol ruta a peu pel barri. El seu carrers, independentment de l'època de l'any, sempre desborden ambient. Botigues de moda, articles vintage, galeries d'art, restaurants tradicionals o exòtics, originals tavernes, exclusius pubs o tranquils cafès. L'oferta al Born és inesgotable i així ho volen demostrar els joves empresaris que cada vegada aposten més per aquesta zona per desenvolupar el seu negoci.

la carrer Montcada és, sens dubte, un altre dels llocs ineludibles en qualsevol visita a la Ciutat Comtal. En el seu dia va ser escollida pels nobles i burgesos catalans per construir els seus habitatges i per això és avui el carrer amb més palaus per metre quadrat. El Palau Aguilar, Cervelló, de Dalmases, el Meca o el del Baró de Castellet destaquen dins d'aquest recorregut per l'edat mitjana català.

En l'últim d'aquests palaus es troba el Museu Picasso, Que atreu cada dia a centenars de turistes. Aquesta galeria, inaugurada el 1963, presumeix de tenir més de 4.000 obres de l'etapa de formació de l'artista malagueny i del seu vincle amb Barcelona.

Además de este museo, el Born acoge otros centros de arte, como el Museo Europeo de Arte Moderno, la Galería Maeght o Montcada, el Barbier-Mueller o el Disseny Hub Barcelona.

Siguiendo con la oferta cultural, el Palau de la Música es una auténtica joya de la arquitectura modernista catalana. Fue construido a principios del siglo XX por el arquitecto Lluís Domènech i Montaner como sede del Orfeó Català.

De este edificio destaca tanto su fachada, con increíbles mosaicos, como su interior, con la enorme e impresionante sala principal decorada con motivos florales, bustos de músicos, esculturas de musas y presidida por el lucernario central. Asistir aquí a un concierto es un auténtico privilegio.

No obstant això, no tot és art al Born. De fet, és dels principals focus d'oci de Barcelona per la seva infinitat de bars, cafeteries, restaurants o pubs. el Mercat del Born, A més d'albergar el tresor arqueològic de la Guerra de Successió (1714), compta amb una bona varietat en restauració, com la cerveseria 300 Born, perfecta per prendre un bon vermut. Ara bé, si el que vol és provar el cava, li recomanem que torni al carrer Montcada i aneu al Xampanyet, un dels bars més populars i autèntics del Born.

Las tiendas de moda son el tercer gran pilar de este barrio, junto con el arte y la restauración. En esta zona tan fácil es comprar en las grandes y más exclusivas marcas como en las pequeñas tiendas de diseñadores locales o extranjeros. Estos últimos conservan el espíritu artesano original del Born, en búsqueda continua de lo vanguardista.

Además de establecimientos textiles, se esconden en esta zona comercios de antigüedades, peluquerías de lo más modernas, heladerías artesanales, creperías, joyerías o teatros. Que lo nuevo se mezcle con lo viejo no es un tópico si hablamos del Born. Aquí las últimas tendencias salen a flote sin olvidar en ningún momento el modo de hacer de toda la vida. El resultado: el barrio más de moda de Barcelona

Arriba el 'bleisure', una nova forma de turisme

Dos de cada tres persones que realitzen viatges de treball l'organitzen de manera que puguin fer alguna cosa de turisme en la destinació, Afegint a mínim un dia d'oci a la seva estada. A aquesta creixent tendència se li ha començat a cridar Plom Segur, Terme que neix de la contracció de negocis ioci (negocis i oci en anglès). Així mateix, el turisme urbà ha crescut un 60% a tot el món en els últims cinc anys, molt per sobre de les escapades a la recerca de sol i platja.

Aquesta és una de les conclusions d'un informe realitzat per l'Observatori del Mercat Premium i Productes de Prestigi, de l'IE Business School, en col·laboració amb MasterCard. L'estudi, que es va presentar ahir, està basat en 1.500 entrevistes realitzades als Estats Units, Regne Unit, Rússia, Llatinoamèrica i Espanya. Es tracta d'una àmplia investigació que ha comptat amb les opinions d'un grup d'experts de la indústria hotelera, gastronòmica, cultural, de productes d'alta gamma i mitjans de comunicació del sector de viatges, entre d'altres.

El document destaca també que, a causa de limitacions de temps i motivacions per visitar la ciutat, com poden ser les visites guiades, les preferències del temps de turisme varien. Per exemple,les compres són molt populars entre els turistes de Plom Segur, Sent les que es realitzen a la ciutat més populars que les que tenen lloc a l'aeroport oa les botigues Lliure d'impostos.

  • Barcelona i Madrid

El turisme urbà d'alta gamma és una gran oportunitat per a les dues capitals principals d'Espanya: Madrid i Barcelona. "L'informe D'alt valor turístic de la ciutat revela els canvis que s'estan produint en els turistes urbans d'alta gamma, les seves preferències i com per a Espanya, el creixement del turisme urbà representa una gran oportunitat ", va assegurar assegura Maria Eugenia Girón, directora de l'Observatori del Mercat Premium i Productes de Prestigi de IE durant la presentació de l'estudi.

Compres, esdeveniments esportius, cultura i entreteniment són claus per als que visiten la ciutat de Madrid. En el cas de Barcelona destaca la seva enclavament natural i l'atractiu de les seves diversos punts turístics, així com la vida nocturna i les excursions, segons assegura l'informe. Les dues ciutats gaudeixen de bona imatge i el que s'anomena wow factor (atributs i qualitats que propicien que el visitant es sorprengui gratament). Encara que en aquest sentit Barcelona s'imposa amb claredat: és considerada la quarta ciutat més atractiva d'Europa, darrere de Roma, París i Londres.

Les joies ja no són per a moments especials

Ala alta joieria espanyola no li ha quedat una altra que reinventar-se. Molts canvis, arran de la crisi econòmica, però també socials, són els que han portat els joiers a haver de modificar el seu pla estratègic, a més del plantejament de les seves botigues. "Cada vegada es compren menys joies per regalar i més, sobretot les dones, per a un mateix", explica Carlos Delso, director general de Suárez, Joieria familiar fundada el 1943. Aquesta és una de les raons: el fet que cada vegada la dona sigui més consumidora de joies pel plaer de portar un accessori de valor. "Hem hagut de canviar, abans a les botigues no veies exposat el producte, era una cosa que tenia lògica perquè es regalava o era una inversió, i la compra la feien sobretot homes, però les dones li han perdut la por a comprar luxe" , afegeix aquest executiu.

Elles necessiten veure el que adquireixen, i molt més si són joies, "els agrada que el producte estigui a la vista quan entren en una joieria, i no acostumen a seure, per això hem hagut de modificar els aparadors", afegeix Delso, que ahir va participar en un esmorzar informatiu sobre el saber fer dels joiers espanyols, organitzat en el Hotel Ritz de Madrid pel Círculo Fortuny, Associació que presideix el cellerer Carlos Falcó, i que neix el 2011, amb la finalitat de servir de fòrum per a les marques artesanes i de luxe espanyoles.

També en Tot, la firma española que ha democratizado el acceso a las joyas, debido a una política de precios más comedidos y que cuenta con 500 tiendas en 50 países de los cinco continentes, han tenido que modificar el planteamiento de sus locales, con el fin de atender al nuevo perfil de cliente. “Hemos sido la opción más fácil para los hombres, pero desde 2011 estamos viendo un cambio en la manera de comportarse del consumidor”, explica Rosa Tous, vicepresidenta corporativa de Rosa Oriol Atelier Tous, un nuevo concepto de piezas más de lujo. “Hemos pasado de exponer un 10%del producto a mostrar un 70%, ya que el cliente quiere probar, ver, tocar”.

La internacionalització és un altre dels grans canvis que estan vivint els joiers. Un de les pioners en sortir a l'exterior va ser Carrera i Carrera que es va llançar a vendre fora d'Espanya en els anys setanta, i ara compta amb 500 punts de venda en quatre continents i finalitzaran l'any amb 12 botigues. "El 40% de les vendes es deu a l'exportació, i el 25% de les vendes que fem a Espanya les fem a clients estrangers", afirma Javier Gala, vicepresident i director financer.

PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

El talent internacional resident a Barcelona aplaudeix la seva qualitat de vida però suspèn a la ciutat en fiscalitat i anglès

PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

DIMECRES, 18 DE NOVEMBRE DEL 2015 - 00:41 CET

Hi ha atributs per ser una "ciutat global", Però encara hi ha traves perquè el talent estranger niï en Barcelona i desenvolupi una activitat econòmica important que repercuteixi en la ciutat. Així ho destaca l'últim informe de l'entitat privada i no lucrativa De Barcelona Global, Que fomenta l'atracció de talent internacional a la capital catalana i la creació de noves oportunitats. Després d'analitzar les respostes de 700 professionalsinstal·lats a la ciutat (des de directius a professionals liberals) a una àmplia enquesta sobre els serveis i oportunitats que ofereixen, conclouen que els aspectes més febles són l'alta fiscalitat, l'anglès (gairebé inexistent en els tràmits burocràtics municipals i la informació urbana) i l'accés al finançament. A l'altre costat de la balança, despunten el estil de vida, El clima i lagastronomia, Entre molts altres punts.

BONS "AMBAIXADORS"

BONS "AMBAIXADORS"

Per Marian Puig, presidente del lobi empresarial que cuenta ya con 550 socios, “los profesionales extranjeros que viven en Barcelona son los mejores embajadores de la ciudad”, por lo que su opinión es decisiva como futuros prescriptores. En este sentido, destaca que Barcelona todavía debe echar más carne al asador en materia de acogida a este perfil a su llegada. Ni encuentran una ventanilla única para sus trámites al fijar la residencia, ni facilidades con el inglés (aunque para muchos no sea su lengua madre) como idioma vehicular, ni una actitud muy abierta entre los barceloneses, mantiene. En este sentido, ya han organizado una cita anual de bienvenida y cenas regulares para facilitar la integración.

No obstant això, les puntuacions de 0 a 7 deixen clar que des del 2013 (quan es va fer l'anterior estudi) les valoracions han variat poc. Hi ha bones notes per a la connectivitat internacional de Barcelona con el resto del mundo (un 7), para la calidad de vida (5,9), la de las escuelas internacionales (5,5), los espacios públicos (5,4), la ciudad en global (5,2)… y mejor aún en aspectos más hedonistas como la gastronomía (6,2) o el clima, que ven casi perfectos. Sin embargo, la facilidad para gestionar un negocio se queda en el 4,4, para invertir en el 3,8, para gestionar licencias en el 3,4 y, peor aún, baja al 2,8 en materia de impuestos y al 2,3 en la valoración del nivel de inglés de los funcionarios públicos.

Diplomàticament, Puig es mostra optimista amb el nou Ajuntament de Barcelona. "L'Administració té un paper important a jugar i esperem un diàleg col·laboratiu", va dir. Li reclamen objectius ambiciosos: una fiscalitat més competitiva, un programa de benvinguda al talent, elevar l'anglès a la categoria d'idioma oficial i un sistema escolar més adaptat al nivell dels internacionals que necessiten anglès i que no poden accedir a escoles internacionals per la seva alt cost.

Les bosses més cotitzats del mercat

Chanel, Hermes i Louis Vuitton són les tres firmes de bosses que cotitzen a l'alça. Són els que més es revaloritzen en el mercat de segona mà. És l'última tendència que arriba a Espanya de la mà de la companyia britànica Canvi Dissenyador, Dedicada a la compra, venda i intercanvi d'articles de luxe. "A Espanya, una altra marca de gran valor és Loewe, Com ho és a Anglaterra Mulberry, Encara que cada mercat té les seves signatures de referència ", explica Dominic Durant, Fundador de la companyia, que assegura que independentment de les preferències locals hi ha tres marques imbatibles dins el sector de luxe, com són "Chanel, Louis Vuitton i Hermès, que són les més cotitzades".

Perquè l'objectiu d'Designer Exchange és satisfer les necessitats existents en el sector del luxe, com és la de donar sortida a objectes de signatures de renom, bé a través de la venda o l'intercanvi. Amb aquesta intenció s'han instal·lat, al barri de Salamanca de Madrid, després de provar el model de negoci a Londres, a Birmingham ia Manchester, amb el que facturen 2,8 milions d'euros, "Per comprar, vendre i intercanviar articles de primer nivell amb total garantia", afirma Durant.

En l'estoc de la primera botiga a Espanya hi ha més de 400 peces entre bosses, carteres o cinturons de més de 30 marques i amb preus que oscil·len entre els 25 i els 15.000 euros, Com pot ser el cas d'una bossa Birkin d'Hermès de l'any passat (sense estrenar), entre les que es troben, a més de les anteriorment citades, Prada, Céline, Christian Dior, Armani ...

El model de negoci és senzill, afirma Dominic Durant, un dels fundadors, amb la seva sòcia Angela Seebue: el client porta la bossa, cinturó o cartera que vol vendre a la botiga perquè els professions de Designer Exchance s'autentifiquin el producte. Durant 48 hores retenen la peça per analitzar-la.

Després de verificar la seva signatura, es fixa un preu basat en diferents factors: preu original de venda en botiga, marca, model, antiguitat i estat, entre d'altres. "El que busquem és que els preus siguin el més competitius possibles, a més paguem en efectiu, a diferència del que fan altres botigues del mercat de segona mà, que ofereixen al venedor un dipòsit com a senyal fins que l'article es vengui", afegeix el fundador.

Un cop realitzada aquesta valoració, el client rep el percentatge de la taxació, que sol ser del 50%, en diners en efectiu, Encara que en marques com Chanel, Louis Vuitton o Hermès, s'ofereix un 20% més del valor fixat per si desitgen intercanviar per un altre article dels exposats a la botiga.

Designer Exchange té el seu origen en la companyia Cex (Canvi d'Informàtica), Multinacional amb més de 20 anys d'experiència en la compra i venda d'articles electrònics.